El Gran Teatre del Liceu és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona i amb els seus 150 anys d’existència s’ha convertit en un dels teatres d’òpera més ben considerats del món. Durant dècades ha estat un símbol cultural i artístic, així com el punt de trobada de l’aristocràcia i la burgesia catalana. Creat l’any 1847, el Liceu està ubicat a la mítica Rambla de Barcelona i cada any acull els artistes de més renom a nivell internacional.
El primer edifici es va inaugurar el 4 d’abril de 1847 i la seva construcció es va encarregar a l’arquitecte Miquel Garriga i Roca, que va comptar amb l’ajuda de Josep Oriol Mestres. Per finançar el projecte es va crear la Societat del Gran Teatre del Liceu, els membres de la qual tenien accions mercantils, és a dir, posseïen bona part de les llotges i butaques del futur teatre. Després d’encarregar la gestió del teatre a empreses concessionàries, finalment l’any 1980 el primer govern de la Generalitat de Catalunya va crear, juntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Societat del Gran Teatre del Liceu, el Consorci del Gran Teatre del Liceu perquè s’encarregués de la gestió i l’explotació.
Malauradament, el 31 de gener del 1994 es va produir un incendi que va obligar a reconstruir bona part de l’edifici. Abans, però, es va decidir donar un nou enfocament jurídic de cara a la seva titularitat pública i es crea la Fundació del Gran Teatre del Liceu (1994). D’aquesta manera, la Societat del Gran Teatre del Liceu va fer la cessió de la propietat a les administracions públiques (cessió ratificada el 1997).
El nou edifici es va reconstruir a partir del projecte de Reforma i Ampliació que Ignasi de Solà-Morales havia presentat l’any 1986. L’objectiu era que estèticament fos com l’anterior però dotat amb una infraestructura tècnica més avançada i seria ampliat amb els solars veïns de la Rambla. Finalment, el Gran Teatre del Liceu tal i com el coneixem ara, va reobrir les seves portes el 7 d’octubre del 1999.
Foto: Ajuntament de Barcelona
Text: Mar Mampel