|
 Barcelona té un clima mediterrani amb les característiques pròpies d'un microclima urbà. Els hiverns són curts, frescos i relativament humits. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C. Els estius acostumen a ser secs, llargs i càlids, però durant els mesos de juliol i agost les temperatures màximes no acostumen a superar els 30°C.
Aquest clima propicia que els seus habitants gaudeixen del litoral. Actualment a Barcelona hi ha 7 platges, les més conegudes són la platja de Sant Sebastià i la de la Barceloneta. La remoldelació del litoral barceloní s'ha produït en les darreres dues decades, encapçalada principalment pels canvis que va viure la ciutat l'any dels Jocs Olímpics.
La línia de la costa de Barcelona ha canviat al pas del temps fins el punt que en l'època prehistòrica arribava on avui dia hi ha la Plaça de Catalunya. Els terrenys sobre els quals s'assentà la Barceloneta no existien un segle i mig abans de la construcció d'aquest barri. Aquests terrenys són fruit de la formació de sediments de sorra arrossegada pels corrents marins provinents del nord i que foren contingudes per l'espigó del port construït el 1640. L’existència de l'illa de Maians (on actualment hi ha l'estació de França) contribuí a la fixació de la sorra i la formació de la llengua de terra base de la Barceloneta.
Per altra banda, Barcelona disposa d'una gran oferta cultural, ja que gaudeix del prilegi de tenir un gran nombre de museus, que abracen diferents àrees i èpoques. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) posseeix una coneguda col·lecció d'art romànic, mentre que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) se centra en l'art posterior al 1945.
A més, la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i la Fundació Antoni Tàpies tenen importants col·leccions d'aquests artistes de renom mundial. Diversos museus reuneixen els camps de la història i l'arqueologia, com el Museu Etnològic, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim de Barcelona i el Museu Egipci, aquest últim de propietat privada. El Cosmocaixa és el museu de la ciència de la Fundació la Caixa, i va ser guardonat amb el premi al Museu Europeu de l'Any en 2006.
La ciutat té una llarga tradició com a seu d'institucions dedicades a les arts escèniques, com són el Gran Teatre del Liceu, o el Palau de la Música, dues institucions de caràcter associatiu que van sorgir de la iniciativa ciutadana. Més recentment les institucions també han promogut grans centres de creació artística com són el Mercat de les Flors, així com el Teatre Nacional de Catalunya o l'Auditori. També cal destacar d'altres moviments relacionats amb les arts que han arrelat amb força a la ciutat i que s'han convertit en referents internacionals com per exemple el festival Sónar. En el camp del cinema, la ciutat acull la Filmoteca de Catalunya, on es fan cicles de projeccions de clàssics, de films experimentals o novetats que no troben lloc a les cartelleres comercials.
Un dels trets més característics de la ciutat són les zones verdes de les quals disposa. La muntanya de Montjuïc, avui convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa anomenada  Castell de Montjuïc. Conté diversos jardins temàtics, instal·lacions esportives com l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. I també compta amb importants equipaments culturals com: el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), la Fundació Joan Miró, el CaixaFòrum i la Ciutat del Teatre.
El parc de la Ciutadella és un dels altres grans espais verds de la ciutat que l'any 1888 va acollir l'Exposició Universal. El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, construïda per Felip V, el 1716, de la qual rep el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el Palau del Governador (l'actual Institut) i el Polvorí (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va ser enderrocada a partir del 1868. D'aquella època se'n conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant. El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat, però només se'n va vendre un terreny. En aquest parc, declarat Patrimoni de la Humanitat, la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.
Història de Barcelona
La història de Barcelona es remunta als segles VII a VI aC en els quals està documentada l'existència de poblats íbers de les tribus laietanes. Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega, Kallipolis. Els cartaginesos l'ocuparen durant el segle III aC i el 218 aC s'hi van establir els romans. En el sentit estricte, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Barcino. Situada sobre l’anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui podem trobar el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. Muralles que van ser operatives durant aproximadament mil anys fins a l'ampliació que en va fer Jaume I.
Barcelona, a mitjans de segle XI, va esdevenir un important centre comercial, on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per ser comercialitzada. Alhora, la ciutat era també un actiu centre del comerç de sal i de productes de l'artesania local com el cuir, les armes, els teixits de llana, les peces de corall, entre d'altres. Els avenços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis amb Tolosa, Llemotges i París, i amb les fires de Saint-Denis i del nord d'Itàlia, van transformar els costums de la societat a tots els nivells i dels espais d'hàbitat i treball.
La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que es van accentuar fins l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714), que comportà el setge de la ciutat. La capitulació de la ciutat va comportar l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.
Cap a finals del segle XVIII, Barcelona inicià una recuperació econòmica que va afavorir la progressiva industrialització al llarg del segle següent. El 1888, Barcelona va organitzar la seva primera Exposició Universal, gràcies a la qual urbanitzà una gran extensió de terreny comprès entre el Parc de la Ciutadella i la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Al llarg de la segona meitat del segle XIX, i com a conseqüència del projecte d'enderrocament de les muralles, es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona.
A nivell social, a finals del segle XIX, els barcelonins van viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en l'esport i la pràctica de l'activitat física la seva màxima expressió. La ciutat va veure néixer una gran quantitat de clubs de natació, tennis o futbol que tindrien una gran rellevància, al llarg del segle XX, en la vida social dels barcelonins, i en la projecció exterior de la ciutat. Clubs com el F.C. Barcelona, el Reial Club de Tennis Barcelona o el Club Natació Barcelona aconseguiren una gran popularitat a la ciutat i van convertir Barcelona en la gran capital de l'esport de principis del segle XX.
El 1929 es va organitzar la segona Exposició Universal de la ciutat, gràcies a la qual es va urbanitzar la zona de Plaça d'Espanya i es van construir els pavellons on ara està situada la Fira de Barcelona. L'exposició del 1929 també va ser el pretext per construir el metro, inaugurat inicialment el 1924, i ampliat el 1926 amb el servei del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual Línia 1), que unia el centre de la ciutat amb el recinte de l'exposició, a Plaça Espanya i Montjuïc.
L'estiu de 1936 Barcelona estava preparada per celebrar l'Olimpíada Popular per la qual s'havia construït l'Estadi Olímpic Lluís Companys i s'havia remodelat la muntanya de Montjuïc. Però l'esclat de la Guerra Civil el mes de juliol provocà que no es pogués celebrar.
Durant la guerra civil, Barcelona va ser bombardejada diverses vegades per les tropes franquistes. El suport de la ciutat a les forces republicanes li costà car, no només durant els tres anys de guerra, sinó durant els trenta-sis anys següents de règim franquista, que a finals de gener de 1939 ocuparen definitivament la ciutat.
Recuperada la democràcia amb la mort de Franco, Barcelona emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil. Aquesta empenta de les associacions ha dotat la ciutat de grans infraestructures que han consolidat una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa, l’esforç col·lectiu iniciat un segle abans va trobar recompensats els seus esforços amb la celebració dels Jocs Olímpics de 1992.
La muntanya de Montjuïc, avui convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa anomenada Castell de Montjuïc. A més a més, conté diversos jardins temàtics, instal·lacions esportives com l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals com: el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), la Fundació Joan Miró, el CaixaFòrum i la Ciutat del Teatre.
El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, construïda per Felip V, el 1716, de la qual rep el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el Palau del Governador (l'actual Institut) i el Polvorí (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va ser enderrocada a partir del 1868. D'aquella època se'n conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant. El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat, però només se'n va vendre un terreny. En aquest parc, declarat Patrimoni de la Humanitat, la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.
|