Els Aiguamolls de l’Empordà és una de les maresmes més important de Catalunya, juntament amb la del Delta de l’Ebre. El conjunt d'aiguamolls que el formen s’han creat al final dels rius Muga i Fluvià, a l'Alt Empordà, i del Ter i el Daró, al Baix Empordà. A la plana de l’Alt Empordà s’hi diferencien dos dominis fluvials: la plana de la Muga, al nord, i el baix Fluvià, al sud.
Història
Antigament els aiguamolls ocupaven tot el pla del litoral del golf de Roses i del baix Ter, però degut a diversos factors els aiguamolls han anat desapareixent. Per una banda, ha estat conseqüència de l’expansió de l’agricultura, la ramaderia i la construcció dels canals de dessecació. I per l'altra, la canalització de la Muga i la construcció dels embassaments de la Boadella, Sau, Susqueda i el Pasteral han afectat el territori.
Però el que més ha posat en perill els Aiguamolls va ser la urbanització de la zona la segona meitat del segle XX. Com a resposta a aquesta situació l'any 1976 el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos va fer una campanya per alertar de la situació. Actualment, els Aiguamolls del Baix Empordà estan protegits pel Pla d’espais d’interès natural.
Activitats
Un dels atractius principals dels Aiguamolls de l’Empordà són la seva flora i la seva fauna. És per això que l’activitat més recomanable és passejar per tot el parc amb uns bons prismàtics a mà per poder observar de prop la gran diversitat de la zona.
La flora és especialment atractiva ja que hi ha zones del parc amb unes condicions climàtiques extremes que permeten la vida de plantes exclusives i poc comunes a Catalunya.
Pel que fa a la fauna, ha millorat molt en els darrers anys gràcies a la protecció. És el cas de la població d’invertebrats com papallones, libèl·lules i crustacis que ha augmentat notablement després de prohibir els tractaments aeris contra els mosquits.
Hi trobem també poblacions considerables de peixos com la carpa, el joell, les llisses i les anguiles, així com de rèptils i amfibis com el tòtil granoter, els tritons o la tortuga de rierol.
Pel que fa als mamífers, s’està realitzant un projecte de reintroducció de la llúdriga i s’hi poden veure daines que van ser introduïdes el 1987.
Les aus, de les quals se n'han observat 328 espècies diferents, han experimentat un augment realment impressionant gràcies a la constitució de les reserves l'any 1983.
Durant l'època de migració primaveral, els aiguamolls són el millor refugi per les aus quan bufa la tramuntana. El fort vent pot arribar a durar uns quants dies i es per això que durant aquesta època hi podem veure flamencs i cigonyes en repòs o en busca d'aliment per després travessar els Pirineus.
Fotografies: Marc Falcó, Àlex Ollé i www.fotosaeries.com
Text: Mar Mampel