La basílica de la Sagrada Família és una de les creacions inacabades d’Antoni Gaudí, que va assumir la direcció de les obres l’any 1883 i hi va treballar fins la seva mort, el 1926. Situada al centre de Barcelona, la basílica està considerada el màxim exponent de l’arquitectura modernista catalana és tot un símbol per a la ciutat i per Catalunya.
La Sagrada Família és una església que es compon de cinc naus amb un creuer de tres que formen una creu llatina. L’estructura de les naus és fruit de la voluntat de Gaudí de crear una nova arquitectura amb estructures equilibrades i autoresistents. A més, manté l’essència de la seva manera de treballar: arcs parabòlics i catenaris o treballs com els que podem veure a la Colònia Güell. Per a construir l'església va experimentar amb un model invertit de cordills i sacs que servien per calcular i construir les seves característiques columnes inclinades.
En el moment de dissenyar la Sagrada Família, Gaudí volia millorar l’estructura gòtica de les catedrals europees de renom i, per això, va projectar una estructura equilibrada de columnes ramificades, com si fossin les branques d’un arbre. El resultat, encara que inacabat, és la culminació de tots els seus estudis aplicats en altres dels seus edificis.
Gaudí era conscient que no acabaria el projecte del temple. Organitzà la seva construcció de cara al seu futur d'una manera peculiar. Els murs no pujarien a la vegada, sinó per parts completes, de manera que cada generació podria ser protagonista d'una part. A més, explicà el seu projecte i les seves idees a arquitectes més joves perquè la continuessin.
Fotografies: Elena Merín
Text: Mar Mampel