Els Castells formen part d’una tradició catalana molt popular i consisteix en la construcció de torres humanes com si fossin edificis de molta alçada, com per exemple, els castells. Les agrupacions de persones que construeixen aquestes torres humanes s’anomenen colles. Cada casteller té una funció determinada dins la colla i per l'aixecament d'un castell es van situant sobre les espatlles dels seus companys fins arribar a una alçada determinada..
Les construccions castelleres o castells són molt variades i a cada exhibició, normalment en diades especials o festes majors, se’n pot veure un repertori molt ampli. Malgrat això, cada castell consta d'unes parts ben diferenciades i la seva denominació depèn de la combinació d'aquestes.
La base o peu del castell és la part inferior on trobem la pinya, el grup de gent més nombrós que proporciona estabilitat a la construcció; immediatament per sobre, trobem el tronc, un conjunt de pisos que queden sense cap mena d´ajut extra; per sobre d'ells trobem els terços, aquestes primeres posicions demanen gent robusta i amb molta força. La resta de pisos (quarts, cinquens, sisens, per a castells de més de vuit pisos, i setens, per a castells de deu) els van conformant de forma progressiva castellers menys robustos i més esvelts, per treure-li pes a la construcció.
La part més alta del castell és el pom de dalt, que està formada per la canalla. En aquest punt, primer situen dos joves castellers, els dosos, i a sobre s’hi posa la figura més petita de totes: l'acotxador. Aquest casteller serveix de suport per a l'enxaneta, que corona la construcció.
Tanmateix, el més important no és arribar a construir el castell sinó saber desmuntar-lo sense caure o “fer llenya”. Pels castellers és essencial poder descarregar la construcció, ja que és la demostració que tenen els castell controlat i perquè amb la caiguda podrien pendre mal, malgrat la presència de la pinya, que atenua la possible caiguda.
Tot i que la major concentració de colles es troba a la zona tradicional (Valls, Vilafranca del Penedès i Tarragona), arreu de Catalunya hi ha unes 60 colles que es mantenen actives actualment. La seva denominació sol ser la de "Castellers de..." o la de "Xiquets" i les seves variacions: Xics, Xicots, Nens, Sagals, Marrecs, Minyons... D’altres, però, agafen el seu nom segons la població que les acull: Capgrossos, Torraires, Tirallongues i Brivalls en serien alguns exemples.
Font: www.gencat.cat
Text: Mar Mampel