La professió de puntaire, l’art de teixir puntes amb un coixí com a suport, té una gran tradició a Catalunya i actualment aquest ofici encara es manté gràcies a associacions que organitzen des de trobades fins a tallers i cursos. I malgrat que actualment aquesta activitat no té la rellevància econòmica d'abans, les puntes mantenen una funció social, ja que aconsegueix reunir grups de dones de diferents generacions amb un mateix interès.
Des de temps remots, aquesta activitat sempre s'havia realitzat en grup. Les puntaires seien juntes i anaven treballant amb les següents eines: el coixí, els boixets, l’agulla de cap i la cartolina o patró. Les primeres informacions sobre les puntes a Catalunya daten del segle XVI, se sap que en aquesta època estaven especialment valorades entre les classes altes.
Aquesta tradició es va anar desenvolupant al llarg dels segles, però no va ser fins a la segona meitat del segle XIX i fins al primer terç del segle XX, que les puntes van assolir una major esplendor. I és que, en un moment de màxima expansió de la indústria tèxtil, no és d’estranyar que aquest art es convertís en tota una moda. Els treballs manufacturats d'aquest estil, que tenien com a resultat unes peces fines i delicades, estaven molt ben considerades tant al camp com a la ciutat. Moltes cases de comerç de Barcelona van basar la seva activitat econòmica en la distribució d’aquestes peces artesanals.
Avui en dia, hi ha diverses associacions arreu de Catalunya que encara organitzen trobades i mantenen els tallers oberts a tothom. Aquí hi trobem tota mena de grups com l’Associació Catalana de Puntaires o l’Associació de Puntaires de les Comarques Gironines, així com centres per aprendre a fer punta com l’Escola de Puntaires de Barcelona.
Fotografia: isidreb.wordpress.com
Text: Mar Mampel
Font: Grup de Puntaires de Masquefa