Les platges de la Costa Daurada són la gran atracció de la zona. En podem trobar de tots tipus, com les poc profundes i de sorra fina de Salou, les petites cales de Mont-roig del Camp, les iodades del Vendrell i Coma-ruga o les naturistes de l’Hospitalet de l’Infant. Algunes d'elles disposen de la distinció d’accessibilitat per a persones amb minusvalidesa de Creixell; o el reconeixement de destinació de turisme familiar de Calafell, Salou i Cambrils.
Una de les tradicions més arrelades a aquestes comarques, i que mica en mica s'han escampat per Catalunya, són els castellers. Construccions humanes amb un nombre variat de pisos i coronats per un jovenet anomenat ‘enxaneta’.
El Parc Natural de la Serra del Montsant i les Muntanyes de Prades gaudeixen de la més variada vegetació mediterrània de muntanya habitada per nombroses espècies de mamífers i rapinyaires.
El Delta de l’Ebre és la zona humida més important de Catalunya. Les seves característiques geogràfiques i el seu alt valor natural, tant de flora com de fauna converteixen aquest indret en un lloc d’especial interès per la contemplació de la natura. S'hi poden observar des de bernats pescaires, rossinyols, garsetes blanques, gafarrons i pastorelles fins a putputs, mussols, xutes i pardals. També hi tenen lloc les gavines, els corbs marines i els clàssics flamencs dels arrossars. La fauna piscícola és igualment rica, en bona part per la qualitat de les aigües dels afluents, sobretot a les capçaleres, on destaquen la truita de riu, l’angula i l’anguila, el cranc autòcton del Delta i la carpa.
El Parc natural del Ports és un massís de relleu molt complex, abrupte i trencat per diverses falles. És ric en cingleres on els rius principals excaven gorgues profundes de gran espectacularitat, com és el cas del riu Matarranya. A les parts solelloses hi trobem una flora dominada per la màquia de garric i margalló, però als vessants més frescs i continentals el paisatge està ocupat pel carrascar i per pinedes. Als punts més alts hi creixen les fagedes i les teixedes que formen part del la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports i que són les més meridionals de Catalunya i Europa. L’element més espectacular del massís és la nombrosa població de cabra salvatge, una espècie endèmica de la península ibèrica, la llúdriga i el gat serval. Els ocells troben als Ports un refugi i unes condicions idònies per subsistir. Entre ells hi destaquen els grans rapinyaires (voltor, àliga daurada, falcó pelegrí, entre altres), espècies que hi tenen una estada no permanent com (àliga marcenca, àliga calçada) i espècies protegides com (merla blava, l’oriol o el pica-soques blau).
El llegat dels antics romans és present sobretot a Tarragona. Els vestigis del conjunt arquitectònic són reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i inclou entre d’altres: l’amfiteatre, el fòrum, el circ o la coneguda muralla. El modernisme té un enclavament bàsic a Reus, ciutat natal d’Antoni Gaudí, amb obres tan destacades com la Casa Rull o l’Institut Pere Mata de Domènech i Montaner. El violoncel·lista Pau Casals va néixer al Vendrell on es pot visitar la seva casa on va viure i on se celebra anualment el festival de música que porta el seu nom.
La Ruta del Cister és un recorregut per tres monestirs on es van establir els monges de l’orde del Cister: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. El monestir de Santes Creus, fundat l'any 1150, és l’únic que actualment no té vida monàstica. És per això que permet l'accès a espais que en altres llocs han estat vedats als visitants, com els dormitoris on s’hi celebren concerts de música clàssica. A Santes Creus també podem visitar el columbari de Vila-rodona, la tomba del rei Pere el Gran o l’església romànica del Pla, dedicada a Santa Maria. El monestir de Poblet va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i és un dels centres neuràlgics de Catalunya, ja que al monestir hi reposen els cossos de diversos reis. Poblet té una de les comunitats de monjos més important d’Europa. A Vallbona de les Monges el monestir va integrar-se a l’orde del Cister l'any 1176 i és femení, la comunitat s'ha conservat ininterrompudament durant més de 800 anys.
Les avellanes de Reus, l’oli de Siurana, els calçots de Valls, les patates de Prades o els vins de les denominacions d’origen Priorat, Montsant, Penedès, Conca de Barberà, Tarragona i Cava són només alguns dels productes de qualitat propis de les comarques de la Costa Daurada. Són la base de receptes con el xató, la calçotada, el civet de senglar, el menjar blanc o el rossejat de fideus. A més, motiven multitudinàries festes gastronòmiques com la Festa de la Calçotada de Valls, la Xatonada Popular del Vendrell i Calafell o la Fira del Vi de Falset. 
Les terres de l’Ebre tenen una rica tradició gastronòmica, entre les quals destaquen la Baldana d’arròs, la Baldana de ceba, el Pastisset de cabell d’àngel, les Paracotes i altres plats més típics com l’Arròs a banda o arrossejat, arròs negre, arròs amb col i fesols, fideuada, l’ànec cuinat i les cuixes de granota.