Catalunya compta amb innumerables atractius, entre els quals es poden destacar 6 conjunts monumentals declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO i 3 elements culturals declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
El Modernisme és, sens dubte, una de les marques identificatives de Catalunya. Això no seria possible sense la figura d’Antoni Gaudí, qui gràcies al seu geni va fer possible la construcció de llocs tan emblemàtics com el Park Güell, la Casa Milà (més coneguda com a La Pedrera), la Sagrada Família o la Casa Batlló.
Tots ells conformen un patrimoni únic d’innegable valor arquitectònic; l’obra de Gaudí, basada sobre els pilars de la natura i l’espiritualitat, va obrir nous camins en la concepció espacial i va proposar solucions arquitectòniques totalment innovadores, com l’ús d’arcs parabòlics o les columnes inclinades. És per això que la UNESCO va declarar Patrimoni Mundial el conjunt de les seves obres més representatives.
Emmarcat també dins del Modernisme, Lluís Domènech i Montaner va ser una altre arquitecte de vital importància a Catalunya. El Palau de la Música Catalana i l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau són els seus edificis més destacats, i ambdós estan reconeguts com a Patrimoni Mundial.
El Palau de la Música Catalana, construït entre el 1905 i el 1908, és un dels símbols del punt àlgid del Modernisme català, amb una sala de concerts única i totalment sorprenent. L’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, acabat després de la mort del seu arquitecte, va suposar en el seu moment un modern plantejament arquitectònic i urbanístic, tot i que finalment va quedar incomplet (només es van construir 27 dels 48 pavellons projectats).
Un altre dels llocs més emblemàtics de Catalunya i també declarat Patrimoni Mundial per la seva extraordinària qualitat artística és el Monestir de Poblet. L’abadia de Santa Maria de Poblet va ser fundada el segle XII i és un dels exemples d’arquitectura cistercenca més importants del nostre país.
El Romànic és un altre estil que compta amb grans exemples a Catalunya. La Vall de Boí concentra nou esglésies rurals molt ben conservades, que són un testimoni únic de l’època medieval i que s’integren a la perfecció en un entorn rural de gran valor que es manté gairebé intacte.
A més de la seva arquitectura, en aquestes esglésies destaquen especialment les pintures murals, que constitueixen alguns dels millors conjunts del país i són un clar reflex de la pintura romànica, amb els seus colors plans, el seu simbolisme i la seva abstracció. També en convé destacar la talla de fusta, com els Descendiments de la Creu situats a llocs preeminents de les esglésies.
Si seguim retrocedint en el temps, trobem una altra meravella de Catalunya, les ruïnes de Tarraco. L’antiga ciutat romana, de la qual es conserven restes del segle III aC fins al VI dC, fou declarada Patrimoni Mundial per la gran qualitat de les seves restes, que converteixen el conjunt arqueològic en un bé universal incomparable.
Alguns dels seus indrets més espectaculars són les muralles (que es conserven en bon estat durant més d’un quilòmetre), el fòrum de la colònia, l’amfiteatre (un dels llocs més representatius de Tarragona, amb la seva conservació espectacular i la seva ubicació enfront del mar), el circ o el fòrum provincial.
Per últim, si anem encara més enrere en el temps, trobem el conjunt d’art rupestre de l’arc mediterrani, que engloba 757 jaciments i pintures rupestres, de les quals 60 estan a comarques catalanes. Es tracta del conjunt de jaciments d’art rupestre més gran d’Europa.
Les pintures daten dels anys 6.000 a 1.000 aC, des de finals del Paleolític fins a l’Edat de Bronze o del Ferro, i es reparteixen entre Aragó, Catalunya, València, Castella-la Manxa, Múrcia i Andalusia.
Pel que fa referència a allò immaterial, la dieta mediterrània va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la seva antiguitat i els seus beneficis per a la salut, ja que es tracta d’una dieta molt senzilla, variada i equilibrada. A més, no només és saludable, sinó que té altres característiques importantíssimes, com el seu alt component social, cultural i ecològic.
La fruita, la verdura, el pa, l’oli d’oliva i el vi són alguns dels elements bàsics d’aquesta dieta, que se segueix a quasi tots els països dels voltants del Mediterrani, però que està en perill d’extinció pels canvis a l’estil de vida actual. Ibers, celtes, grecs, romans, bàrbars i àrabs l’han seguit al llarg de la història.
Els castells són una pràctica única al món que també ha merescut la qualificació de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Tot i que és originària de la zona de Tarragona (concretament de Valls), aquesta pràctica s’ha estès per tota Catalunya al llarg dels seus 200 anys d’història.
A Catalunya, s’aixequen uns 16.000 castells cada any, que en el cas dels més espectaculars arriben als 10 pisos. Com es realitzen sempre en ambients festius, els castells tenen una gran acollida entre el públic català, que a més pot col·laborar-hi unint-se a la pinya.
Per últim, la Patum és la festa que se celebra a Berga durant la setmana del Corpus. S’ha convertit en una festivitat de gran importància pel seu valor històric, ja que es remunta al segle XIV. Tot i que ha evolucionat, conserva els elements més importants, amb la seva representació de personatges simbòlics, la música i el foc.