Regió   Comarca/Barri   Tipus   Entrada Sortida Persones

La Ruta del Cister

La Ruta del Cister - Fires, festes, cultura, música, esports... l'actualitat a Catalunya | Vine a visitar Catalunya

Aquesta ruta va ser creada l’any 1989 i és una de les més completes de l'oferta de turisme cultural català. Les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell són les afortunades de tenir diversos monestirs cistercencs, temples que van ser fundats el s. XII i que són coneguts per ser els panteons oficials dels reis de la Corona d’Aragó durant més de 300 anys.

A Vimbodí i a Poblet (La Conca de Barberà) és on es troba situat el Monestir de Poblet, el més gran de tota la ruta i l’únic que encara acull una comunitat de monjos. Va ser fundat el 1150 i va desenvolupar la seva activitat sense problemes fins el 1853. La desamortització va provocar l'aturada de la seva activitat fins el 1940. Va ser aquest any quan els monjos van tornar i van iniciar un important procés de restauració i conservació. Aquest monestir és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa i està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 

El Monestir de Santes Creus, ubicat a Aiguamúrcia (Alt Camp), va ser fundat el 1150 i és el que reflecteix millor un tipus de construcció que es regia per directrius bernardines. Com que actualment no hi ha vida monàstica, ja que els monjos van ser-ne exclaustrats el 1835, aquesta és una oportunitat única per gaudir d’una visita per tots els racons d’aquesta obra del Cister i conèixer les diferents llegendes que envolten el monestir.

 

El Monestir de Vallbona, ubicat a la Vallbona de les Monges (L’Urgell), és l’únic monestir femení de la ruta i ha conservat la comunitat més de 850 anys ininterrompudament. Les primeres notícies d’aquest petit monestir daten del 1150 però no va ser fins el 1176 quan es va integrar plenament en l’ordre del Cister.

 

Per a més informació: http://www.larutadelcister.info/

 

Text: Mar Mampel

 

Últims tweets

Agenda

04/02/2016
Carnaval

15/01/2016
Fiesta de Sant Antoni de Ascó