El paisatge muntanyenc dels Pirineus s'estén des del Cap de Creus, al mar Mediterrani, fins al golf de Gascunya, a l'oceà Atlàntic. I s'alça entre les depressions del riu Ebre al sud i el Garoina i l'Aude al nord.
Les valls pirinenques s'orienten típicament de nord a sud, llevat dels extrems marítims i d'alguna vall com ara la Cerdanya, cosa que explica l'escassa accessibilitat entre les valls. Els cims més alts es barregen sense cap depressió important que els separi. És per això que els Pirineus tenen pocs llocs de pas practicables entre els dos vessants. La Pica d'Estats (a 3.143,1 m), a cavall entre el Pallars Sobirà i el País de Foix, és la muntanya més alta de Catalunya.
El clima dels Pirineus està clarament diferenciat del seus territoris colindants. El clima de muntanya es caracteriza per un nombre de precipitacions elevades i unes temperatures baixes. Al mateix temps, fa de frontera climàtica entre el clima atlàntic o oceànic predominant al nord-oest i el clima mediterrani al sud-est.
La flora dels Pirineus es compon de vora 4.500 espècies, de les quals unes 160 són endèmiques. Pel que fa als arbres, cal destacar els pins que coronen les muntanyes, que juntament amb faigs, avets, alzines i castanyers componen la vegetació pirinenca. Degut al terreny accidentat, l'agricultura està limitada a les valls conreades amb cereals i arbres fruiters.
La fauna és complexa i varia en funció de la zona. En total existeixen 42 espècies de mamífers. Entre les quasi 200 espècies d'animals que hi subsisteixen, hi podem trobar l'ós bru, un mamífer caçat gairebé fins a l'extinció. S'ha tornat a introduïr amb óssos provinents d'Eslovènia i ara ja podem observar la seva presència a la Vall d'Aran. Podem trobar altres espècies al límit de la desaparició que han reviscolat com l'isard, el cérvol, el cabirol i el porc senglar.
Entre les aus, el rei indiscutible és el trencalòs. Una espècie extingida a quasi bé tota Europa, que ha trobat als Pirineus el seu darrer refugi. D'altres ocells que hi podem trobar són l'àguila reial, l'abellaire, el milà reial o negre, el falcó, el xoriguer gros, el mussol pirinenc o el raríssim mussol boreal, a més del voltor, l'aufrany i, més recent, el voltor negre i el gall fer. A l'alta muntanya hi viu una de les joies pirinenques, la perdiu blanca.
Les reserves naturals protegeixen la fauna i la flora dels Pirineus. És per això que podem trobar parcs naturals com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural del Cadí-Moixeró, així com espais de gran interès geològic com la zona volcànica de la Garrotxa.
Són un entorn privilegiat per als esports d’hivern com les estacions d’esquí de Baqueira-Beret, Boí-Taüll i la Molina o per a la pràctica d'esports d'aventura, excursionisme, alpinisme o escalada.
Però l’interès arquitectònic, artístic i històric del conjunt d’esglésies romàniques que hi trobem fan d’aquesta serralada un destí únic. Especialment, les esglésies de la Vall de Boí, declarades l'any 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hem de destacar entre elles l'església de Sant Climent de Taüll pels frescos del seu absis.