En arribar les pluges de la tardor, els boscos catalans s’omplen de bolets i boletaires. Catalunya té una arrelada tradició lúdico-cultural, en la que els boletaires passegen, cerquen, cullen i desen els apreciats bolets als seus cistells, tant per consumi propi, com per regalar-ne o per vendre’n.
Catalunya té una gran tradició micòfila. Es menja bolets, es coneixen diverses maneres de cuinar-los, se’ls distingeix i es cullen. Aquest fenomen boletaire, que no para de créixer, ha originat un impuls econòmic important, ja sigui en la proliferació de restaurants, cases rurals o en fires i mercats de bolets.
Moltes espècies de bolets són comestibles i s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana. De fet, els bolets són ingredients imprescindibles en la preparació de molts dels plats catalans i en alguns són el component principal o, fins i tot, l’únic. No obstant, moltes altres espècies són verinoses i poden causar lesions greus o, inclús, la mort. D'altres, s'han usat tradicionalment amb finalitats medicinals o terapèutiques. També hi ha bolets amb propietats psicotròpiques. És probable que la frase feta “estar tocat del bolet”, que significa que algú es comporta de manera poc habitual i amb poc seny, s’originés d’una situació en la que algú va tastar i va ésser influït per algun d’aquests bolets amb propietats al•lucinògenes.
Fotografia: www.gencat.cat